Una concòrdia sobre el molí d’en Montaner, al Priorat

Entre la documentació notarial de la vila de Poboleda conservada a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona hi ha una concòrdia signada el 1485 entre uns moliners, segons la qual, els propietaris del molí, els germans Montaner de Poboleda, havien d’anar a mitges amb Pere Arbolí, de Gratallops, en l’explotació d’un molí al riu Siurana, sembla que al terme de la Morera de Montsant, per un període de sis anys.

Es tracta del molí conegut en temps anteriors com de l’Obac, dins la senyoria del monestir de Bonrepòs. Pere d’Obac el va comprar el 1240 per tres-cents sous, una compra que aviat li comportà un plet amb el prior d’Escaladei per la qüestió de les aigües, perquè sembla que tant la sèquia com la resclosa i l’escorredor que portaven l’aigua fins al molí no estaven en bones condicions i no permetien el pas de l’aigua cap a un altre molí que hi havia més avall. Escaladei es reservà les dècimes i les primícies sobre les terres de l’Obac i el seu molí, que, per cert, no devia ser pas petit, o bé potser va ser ampliat pels Montaner, ja que al segle XVII se’l coneixia com «lo molinàs d’en Montaner».

Com que d’aquest molí medieval, com d’altres del Priorat, avui no se’n sap gran cosa, he cregut adient publicar de manera íntegra el contingut de la concòrdia per allò que aporta al coneixement de la comarca, així com també pel que fa a l’ofici de moliner —amb el temps de durada de la concòrdia, les condicions del pacte, i assenyalant encara uns mesos que cal entendre com a moment àlgid en la feina, els d’abril a juliol— i l’estructura del molí, que disposava de peixera i sèquia:

«Sexta die mensis aprilis anno a Nativitate Domini m.cccc.lxxx quinto. En lo loch de Poboleda fonch pacte convengut e concordat entre los honrats en Pere Montaner e Anthoni Montaner, del loch desús nomenat, de una part, ab lo senyer en Pere Erbolí del loch de Gratallops de la part altra. És a saber que los dits Pere e Anthoni Muntaner lexen lo seu molí a les miges al dit Pere Erbolí a temps de sis anys, dich a ·vj· anys, ab tals condicions e avinençes que lo dit Pere Erbolí vol que les despeses que lo dit molí ha mester que los dits Pere Muntaner e Anthoni Muntaner les paguen ara en la primera entrada, e ells són contents e de aquí avant se agen a pagar per eguals parts. Exceptat que quada vegada que la cíquia se escurarà e ayguades la pexera trenquarà, que los sobre dits Pere Muntaner e Anthoni Muntaner agen a metre tres hòmens més que lo dit Pere Erbolí. Item, vol lo dit Pere Erbolí que ell age libertat aquest primer any de lexar lo dit molí, e que ells no lo·y puguen levar si ell lo volrà tenir. Emperò, promet que no·l lexarà lo mes de abril, ni de mag, ni juny, ni juliol, que són quatre mesos. E si aquest primer any és passat estant lo dit Pere Erbolí en lo dit molí, que de aquí avant la una part ni l’altra no puguen retractar les coses sobre dites, ço és que ni lo dit Pere Erbolí no pugue lexar lo dit molí ni los dits Pere Muntaner e Anthoni Muntaner tampoch no lo·y puguen levar, etcètera. E per tenir e complir, etcètera, prometen e juren, etcètera, quiscuna de les parts en poder de mi, Pere Gibert, àlias Celoni, prevere, vicari e notari del dit loch, etcètera, dia e any quibus supra. Testes huius rey fuerunt.»

Read Full Post »

Ca l’Olives del Mercadal

El dels Olives és un dels llinatges més antics de Reus, ja que hi és documentat des del segle XIII i va formar, si més no al llarg dels segles XVI i XVII, una nissaga de notaris, dels quals, en aquesta època, a l’inici del segle XVII, una branca vivia al carrer de Jesús, mentre que una altra branca, també de notaris, va residir a la casa que feia cantonada amb el carrer de Monterols i la plaça del Mercadal.

Aquesta casa cantonera, la féu construir el notari Antoni Olives el 1540. Un segle més tard, un altre notari, dit també Antoni Olives, distingí la façana que mirava al carrer de Monterols —a l’alçada del segon pis— amb el seu escut heràldic, consistent en un camp d’argent, amb set olives de sinople, disposades en 2, 3, 2. Era una làpida que presentava l’escut de forma ovalada i amb una vorada al gust de l’època, i perquè no hi haguessin mai dubtes, el completà amb la llegenda «Antonius Olives / Notarius / Any 1642».

Devia ser en aquesta mateixa època quan es completà la decoració de la façana posant medallons sobre les portes dels balcons, encara que la balconada que arribà fins al segle XX probablement era més tardana, del segle XVIII, amb els arcs de balcó decorats amb àligues. Els medallons, com l’escut, avui es guarden al Museu de Reus. Hi havia encara un segon escut, posat a la clau d’arc del portal del carrer de Monterols.

La presència dels escuts informa de l’ennobliment dels Olives, potser en una data propera a la de la seva col·locació, cap a mitjan segle XVII. En tot cas, l’ennobliment és un aspecte que trobem certificat al llibre d’actes del Consell de la Vila, quan es fa constar, el 1699, la condició noble de Francesc Olives, també notari.

Ja al segle XVIII, per herència —segons diu Salvador J. Rovira—, la casa va passar a Salvador de March, qui hi va viure entre 1737 i 1784, quan va anar a Barcelona, on residí al palau de la rambla de Santa Mònica.

Després hi hagué els Prim, també notaris, i aquí, el 1814, nasqué el cèlebre general.

La casa es va conservar fins al 1974, quan va ser enderrocada.

Read Full Post »

Un pressupost d’obres del segle XVII

El 1572 calia adobar en profunditat una casa que hi havia a la plaça «inferior» o de la Pescateria, de Reus, que era d’un sacerdot. Com es faria avui, aleshores es va encarregar un pressupost als mestres de cases, que en aquest cas foren Antoni i Guillem Martí.

Els dos mestres, després d’examinar la casa i concretar què calia fer, i a la mateixa porta de la casa en qüestió, el dia 23 de juliol d’aquell any, van donar el pressupost a l’interessat, del qual se’n va alçar un instrument públic, el text del qual reproduïm en la part que ara ens interessa:

«Que lo pillar que està fora davant les portes de dita casa se·a de llevar y mudar. Hi una pedra que està perillosa en dit pillar. Per la qual mudar hi auria de gastos, per tot, dotze sous barcelonesos.

Item, les portes foranes per quant estan velles y corquades, se aurien de fer de nou. Per les quals entre unes coses y altres costarien sis lliures barceloneses.

Item, se aurie de adobar una paret de la plaça, la qual affronte ab lo pou y adobar tembé dit pou, per tot costarie dotze sous.

Item, per adobar y reparar la cunya, çò és, les dos stàncies y fer unes portes en lo armari y altres a la finestra, per tot costarie deu realls [1 lliura].

Item, per a fer un trastet de canysada sobre la stablia per a tenir la palla, costarie vint sous [1 lliura].

Item, per remandar la stablia y cobrir de teulada demunt per llevar l’aygua, per tot costarie entre unes coses y altres, sis lliures.

Item, per adobar y tepiar lo verger affronte ab lo fosar, entre unes coses y altres, per tot, quatre lliures.

Item, en la sala la una trosegada entre cayrats y cayhisada, costarie per tot sinch lliures.

Item, per a la cambra davant a la part de la plasa, per tornar lo envà davant y fer lo necesari y migenar entre la sala y dita cambra, per tot, sis lliures.

Item, per adobar y redreçar la cambreta darera dita casa y per tornar lo coll de la fumera per quant està deroquada casi tota, per tot, una lliura.

Item, per mudar les canyes de la xaminea de la sala y renovar la taulada de algunes teules, per tot valurat [una lliura i quatre sous].

Item, tres cabirons a la taulada demunt la finestra que estan podrits [catorze sous].

Item, un cayrat que falta a la porta de la plasa [dotze sous].»

Aquesta casa, per les notícies que es coneixen, era entre l’actual plaça de les Pescateries i el carrer del Fossar vell. Tenia la seva entrada per la plaça, on s’hi accedia per uns porxos formats per pilars que sostenien l’embigat sobre el qual hi havia, probablement, un únic pis amb coberta de teula. A la planta baixa, entrant, hi havia un pou, i a l’interior una establia i, de ben segur, la cuina, mentre que el pis disposava, almenys, d’una sala, una cambra i una cambreta. A la banda de darrere, que donava al fossar —l’actual Fossar Vell—, hi havia un verger obert i també aquí hi devia haver, si més no, una part de l’establia de la planta baixa, que en alguna mesura devia restar sense coberta o almenys amb la coberta en males condicions.

També, per les obres que calia fer, sembla que la casa devia portar bastant de temps deshabitada o, si més no, es trobava en molt mal estat.

En total, el pressupost pujava a trenta-tres lliures i quatre sous. Tot això se sap perquè aquell capellà en féu alçar una acta notarial que s’ha conservat entre la documentació de la Comunitat de Preveres de Reus. El que ja no se sap, però, és si el client el va acceptar i les obres es van poder fer, o no, portades pels referits mestres Antoni i Guillem Martí.

Read Full Post »