Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Novembre de 2011

acronimbalco

Sobre les llindes de les portes centrals de la balconada del palau municipal de Reus es pot llegir, ben gravat a la pedra:

D.I    Q.I    TERRAM

Es tracta d’un acrònim que, en general, passa del tot desapercebut per als reusencs en travessar la plaça del Mercadal, apressats o no, per davant de l’ajuntament. Fins i tot, a causa de la seva alçada, per aquells que en contemplen la façana, si no és que s’hi fixen amb la deguda atenció. I per a molts, encara, dels que s’hi han fixat, potser els poden semblar unes lletres incomprensibles. Tanmateix, és un text important que té per funció servir de guia als regidors de la ciutat, segons al seu dia —el 1956— va interpretar Josep M. Guix en un article dedicat a l’epigrafia urbana reusenca, segons el qual es tractaria d’una frase dedicada a les autoritats del municipi per tal que la llegeixin cada vegada que entrin a l’ajuntament i el tinguin sempre present pel bon govern de la ciutat.

Desplegant el contingut de l’acrònim, es pot llegir la frase llatina «Diligite iustitiam, qui iudicatis terram»; és a dir, «Els que governeu la terra, estimeu la justícia», i d’aquí l’apreciació de Guix.

És un text que avui per avui no se sap en quin moment es va gravar ni qui ho va ordenar. L’actual façana de l’ajuntament, pel que fa a la part més antiga, es va bastir a partir del 1600, però al projecte que s’ha conservat d’aquell moment no hi figura. És possible que s’hi afegís cap a finals del segle XVII o bé a principis del XVIII, quan es diu que s’hi feren obres de reforma i d’ampliació.

Sigui com sigui, se sap que al segle XVIII ja hi era, com ho testifica un autor de l’època, Celedoni Vilà (argenter d’ofici, però també historiador i arxiver municipal), que el 1787, a Descripción de mi estimada patria la villa de Reus, en parla, tot esmentant les sigles D.I.Q.I.T i el text llatí complet, però sense traduir-lo.

Un altre autor, coetani de Celedoni Vilà, el pare franciscà Josep Rius, també se’n féu resso el 1801, tot definint-la com una «gravísima sentencia del Espiritu Santo por boca del sabio», i que tradueix com a «Jutges de la terra, estimeu la justícia». El pare Rius la va incloure a la seva obra, avui encara inèdita —per bé que n’hi ha algun fragment publicat, com ara el present—, El árbol de la vida plantado en medio del paraíso, conservada a l’Arxiu Municipal de Reus.

Un altre autor que el va esmentar fou Andreu de Bofarull als seus Anales históricos de Reus, del 1845, i també en treballs posteriors, com la versió dels Anales del 1867. Bofarull publica l’acrònim i la seva versió llatina, però tampoc el tradueix.

En tot cas, crida l’atenció, com a tret comú dels comentaris de tots aquests autors, que quan esmenten l’acrònim, ho fan sempre amb les inicials D.I.Q.I.T, abreujant així també la darrera paraula, quan a la balconada es llegeix perfectament i gairebé completa (només hi ha abreujada la «M» final) la paraula «terram».

detallacronim

Anuncis

Read Full Post »