El 1336 va morir a Avinyó el cambrer, i senyor de Reus, Guillem Pere Godin. El Papa no va nomenar d’immediat un nou cambrer, sinó fins al cap de tres anys, el 1339, pel que durant aquest temps la senyoria de Reus restà vacant. Llavors es nomenà nou cambrer el cardenal Gottio Battaglia, que ho va ser entre els anys 1339 i 1348.
D’aquests nou anys de senyoria sobre la vila de Reus, per ara se’n coneixen poques notícies i, pel que fa al castell, es redueixen a només dues. En concret, es tracta de dos actes de potestat.
La primera és del dia 14 de juliol de 1339, quan el prior reusenc, Pere Guillem, va prendre possessió del castell de Reus en nom del cambrer. Amb el castell, i mercès la representació exercida pel prior, aquest dia el cambrer va prendre possessió de la vila. El cambrer hi va exercir la seva autoritat sempre per delegació, i no se sap que mai hi anés. Per això la segona notícia que es coneix relativa a la potestat del castell, del 4 d’abril de 1345, el cambrer actua novament per mitjà del seu procurador. Per aquestes dates el castlà de Reus era en Pere Mulet, qui sembla que hi devia haver comès algunes irregularitats, probablement en la qüestió de les imposicions que recollia.
Sobre aquest assumpte la vila devia presentar alguna reclamació al cambrer —o més bé, al seu procurador a Tarragona, que en aquest moment era l’arquebisbe, Arnau Cescomes— o potser va ser el mateix procurador senyorial qui va actuar pel seu propi compte. La qüestió és que devia manar al castlà que li presentés «lo llibre en què estan continuades les esmines y altres drets de la dita carlania», cosa a què Pere Mulet es devia negar.
Ens trobem, doncs, davant d’un cas d’inobediència d’un vassall al seu senyor, per la qual cosa aquest —com estableixen els Usatges de Barcelona— li va demanar la potestat del castell, fet al qual un vassall no es podia negar, sota pena de perdre el feu.
Així doncs, l’esmentat dia 4 d’abril de 1345, Berenguer de Jorba, com a procurador de l’arquebisbe Arnau Cescomes —i en nom del cardenal Gottio—, es va presentar al castell de Reus, on l’esperava un procurador del castlà. Aleshores el procurador del castlà va retre la possessió del castell a mans del procurador del cambrer, qui va fer posar l’estendard «ab les armes del cardenal […] a la paret del castell» —probablement a la porta— com a senyal de la presa de possessió, i domini, per part del cambrer.
Tot seguit, el procurador senyorial, com era normatiu en aquests casos, va manar «al batlle y saig del carlà que no exercitassen sos officis fins que la dita potestat fos retuda», és a dir, durant un espai de temps, almenys, de deu dies, després dels quals Pere Mulet —o en nom seu, un procurador— hauria de prestar novament homenatge i fidelitat al cambrer si és que volia recuperar la castlania.
Una vegada el procurador del cambrer va tenir la castlania a les seves mans, va demanar immediatament que l’arrendador de les rendes del castlà, Bernat Solzina, li lliurés el llibre de «les esmines y altres drets de la dita carlania», a la qual cosa ara l’arrendador no s’hi podia oposar perquè en aquest moment, de dret, les rendes pertanyien al cambrer. Una vegada el llibre va ser en mans de Berenguer de Jorba, el va passar a un tercer perquè en tregués còpia «del que·n hauria menester».
El document que s’ha conservat sobre aquests fets no concreta més detalls. Malgrat això, en part es poden reconstruir els fets immediatament posteriors, perquè dins els deu dies següents a aquest acte, és a dir, entre el 4 i el 14 d’abril, el llibre de comptes devia ser sotmès a un examen minuciós i, si és que s’hi va trobar alguna irregularitat, Joan Mulet es devia veure obligat a arranjar-la, o almenys a donar-ne prou satisfacció al cambrer abans de prestar-li el nou homenatge, a partir del 14 d’abril, segons s’ha dit més amunt.
Net de papers 