Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘La Selva del Camp’ Category

A l’Arxiu de Reus aquests dies es pot veure l’exposició produïda pel Centre d’Estudis Selvatans sobre la Comuna del Camp, que en aquesta ocasió es veu ampliada amb una mostra de la documentació d’interès comunal que guarda l’Arxiu de Reus, així com per uns plafons que detallen la participació de Reus a la Comuna.

La Comuna del Camp de Tarragona va ser una institució d’origen medieval formada per defensar els interessos dels pobles del Camp davant la senyoria feudal, i que es va mantenir activa fins al 1713.

El passat 6 d’abril, amb motiu de la inauguració d’aquesta mostra vaig tenir ocasió de parlar sobre els seus orígens, una qüestió fins ara molt poc coneguda i tanmateix fonamental.

No es va fundar en una data determinada amb la voluntat de crear una institució, sinó que va ser fruit de la necessitat de les poblacions del Camp de defensar-se davant d’un atac fiscal que consideraren desmesurat.

Primerament, el 1274, algunes poblacions es revoltaren (Alcover, Mont-roig, Santa Maria del Pla, Tarragona i Valls). Els pobles es conjuraren i es defensaren davant el rei i l’arquebisbe. Unir-se per fer una conjura contra el poder feudal era un acte absolutament revolucionari.

La situació no hauria passat d’un afer més o menys puntual si no s’hagués reiterat la pressió fiscal. Així el 1280 la rebel·lió s’amplià. Ara hi van participar, almenys, Alcover, Alforja, Escornalbou, Reus, la Selva, Tarragona i Valls. Les exigències anaven en augment i els recaptadors reials, a més a més, no s’estaven d’emprar la violència, com se sap d’Alcover el 1282 o bé a la Selva del Camp el 1285. El 1282, a més, la repressió contra els pobles abocà els camperols a assaltar el castell del rei a Tarragona, i a la reacció immediata del rei, manant l’assalt i la rapinya sobre els béns de la gent de Mont-roig, Reus, Riudoms, la Selva i Tarragona.

Per tal de defensar-se des de l’àmbit jurídic, el 1281 els camperols van compilar les fonts de dret del Camp en el «Llibre de les Franqueses de la ciutat i el Camp de Tarragona». Un llibre, avui desaparegut, que recollia les franqueses que havia rebut fins llavors, per tant, tots els privilegis i les exempcions fiscals de la ciutat i el Camp.

Sembla indiscutible que la violència que patiren, així com la compilació dels seus drets, ajudà els camperols no només a augmentar el sentiment d’unitat, sinó que a la vegada els ajudà a madurar la seva consciència de personalitat pública que els portà pel camí de la consolidació de les municipalitats, així com els adreçava cap a la formació de la Comuna del Camp.

La Comuna, com també passà amb les institucions municipals, va tenir un temps de formació ben llarg, amb algunes dates clau, com ara el 1305, que es determinà com s’havien de repartir el pagament dels impostos, o el 1330 quan els pobles deixaren d’actuar conjuntament amb Tarragona. Al segle XV la Comuna ja era una institució ben consolidada al servei dels pobles del Camp. Es va mantenir activa fins al segle xviii, fins que el Decreto de Nueva Planta el va abolir, com totes les institucions catalanes, ara fa tres-cents anys.

L’exposició de l’Arxiu de Reus es podrà visitar fins al 4 de maig, quan hi haurà una conferència d’Eduard Juncosa.

Anuncis

Read Full Post »

Entre els folis del primer volum conservat del «Llibre del Consell» de Reus, hi ha un paper solt, segurament oblidat allí per l’escrivà de torn després que, cap a 1460, l’hagués fet servir com a punt per assenyalar la pàgina d’alguna acta determinada. En el paper, qui sap si aquest mateix escrivà, hom copià els honoraris que aleshores tenien els notaris de la Selva del Camp.

Ressenguint el document, es pot veure una relació detallant a la menuda els tipus de feina que aleshores feien els notaris i del que —per iuxta laborem, segons especifica— cobraven en cada cas. Tot plegat avui ens permet d’aproximar-nos a la seva feina quotidiana, que anava més enllà de la simple còpia o bé redacció d’escriptures, ja que també feien «sindicats», es a dir, en alguns casos —com a homes de lletra– se’ls encargava la representació de la vila per defensar els seus interessos on fos, com ara davant l’arquebisbe o bé el rei.

El seu text íntegre és el següent (per facilitar la lectura, al text, tot i ser literal, s’ha corregit l’ús de majúscules i l’accentuació, així com s’han canviat els númerals romans de l’original per aràbics. Les lletres que els acompanyen assenyalen si es tracta de s[ous] o bé de d[iners], que eren unitats de compte de l’època):

Translat de les cartes de la Selva
— Primo, per carta de venda entre notar larch e metre en forma a cós menor, pach 8 d.
— Item, per carta d’àpocha, 6 d.
— Item, per carta d’establiment, 8 d.
— Item, per carta de procuració que no sia a plets, sinó simpla, 8 d.
— Item, per carta de procuració que sia a plets en a totes coses, 1 s. 4 d.
— Item, per carta de venda a cós major, 1 s.
— Item, per testament dels qui seran dins la vila, 1 s. 6 d.
— Item, per inventari dins la vila, 2 s.
— Item, per protest dins la vila ab lo peatge dins la vila, 1 s.
— E si·n havia anar de fora la vila d’aquests de la vila, 1 s. 6 d.
— Item, per sindicat, sia special o general, 15 s.
— Substitució de sindicat, pach 5 s.
— Item, per absolució general, 1 s.
— Item, per donació general, 1 s.
— Item, per donació special, 8 d.
— Item, per carta condicional, 1 s.
— Item, per carta de paga de dóna, 2 s. 4 d.
— Item, per carta de pau ab homenatges, pach cascuna de les parts, emperò, si se·n fan dues cartes partides per abc, 3 s. 6 d.
— Item, per carta de venda o stabliment de molí o molins, 1 s. 6 d.
— Item, per carta de venda o stabliment de mas a cós major ab ses possessions, 1 s. 6 d.
— Item, per carta de partió que sien moltes possessions, o poques, ab diffinició, 1 s. 6 d.
— Item, per cascuna qualsevula carta comuna, 8 d.
— Item, que·ls peatges siguin pagats segons és acostumat.
— Item, per carta comuna hon haja guardes les veus, 1 s.
— Item, per carta de violari a cós comú ab pena de terç en ab sagrament, pach 2 s.
— Item, per carta de violari a cors major, pach 3 s.
— Item, tota carta de censal mort a cós comú, pach 2 s.
— Item, tota carta de censal ab tot dret emphitèutich e que sien specifficats los qui·ls fan, 2 s.
— Item, carta de censal que novellament se pos sobre alguns béns, 8 d.
— Item, tota carta de recuperació pach lo doble.
— Item, possesions de beniffets ab la col·lació insertada, 6 s.
— Item, per cartes de vendes de censal fetes per la vila, 6 s.
— Carta com lo senyor jura los privilegis de la vila, 3 s.
— Carta com lo batlle jura los capítols del sagramental sens inserció dels capítols del sagramental, 3 s.
— E si·n són insertats, iuxta laborem.
— Item, de cercar cartes per cascun any de aquells anys que li faran cercar, 1 s.
— Item, luhicions de censals dels de la vila, 8 d.
— Item, luhicions de censals que fa la vila, 1 s.

Read Full Post »