Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juliol de 2015

muralla

Muralla de Montblanc

A la segona meitat del segle XIV moltes poblacions del país hagueren de refer, ampliar o fer noves les seves muralles.

Reus, en aquesta època, només disposava de la muralla bastida cap a la darreria del segle XII, que aleshores es trobava en molt mal estat de conservació, amb alguns trams derruïts, una muralla que, a més, havia estat superada pel creixement de la població, que ja havia format una vila nova a l’exterior.

A la dècada de 1360, atenent les ordres de refer les fortificacions, l’antiga muralla es va obrar a partir de 1363. Ara només van ser treballs de consolidació, tot i que sembla que es va haver d’alçar de nou algun fragment.

Però no va ser fins al 1374, després de rebre noves ordres de fortificació, que no es van iniciar les obres d’una nova muralla, molt més gran, per tal de protegir la totalitat de la vila –la vila vella i la vila nova– i encara deixés espais de conreu al seu interior. Prou gran per a incloure també l’hospital, al camí de Valls, fins llavors apartat de la vila.

Quant a la muralla vella, pot ser que se n’aprofités algun sector (segurament el corresponent avui al raval de Robuster) en fer la nova, mentre que la resta va desaparèixer a partir de 1391, quan la nova ja era molt avançada.

Les obres s’allargaren durant molts anys, almenys fins a la dècada de 1410, tot i que encara trobem despeses al llarg de bona part de la dècada següent.

Entre els documents que s’han conservat d’aquell moment cal destacar l’ordinació que es va publicar concretant com s’havien de fer les obres, deien, per «velejar en murs» la vila, és a dir, en envoltar-la de muralla:

«Los valls e murs a sou e a liura.

Ítem an ordonat los jurats e pròmens de Reus ab actoritat de la senyoria que en profit de la cosa pública que en velejar en murs lo dit loch de Reus totes coses dejús escrites se ajen a ffer a sou he a liura, primerament taules ab tota sa manobra aquels pertanyents, portadores, caçes, soges, gavadales, pales, senalles, pedres picades, portes, cadenes e tota manobra de fusta e de fferro, e tirar calç, arena e comprar tres milia pessadors e fer belestes de tro.
Ítem que les altres coses necessàries per fer lo dit vall e mur s’ajen a ffer per alberchs cos aytant hu com altra.
Ítem an ordonat ab actoritat de la senyoria que tot hom a qui los jurats comenaran la dena que l’aja a rebre sots bany de ·v· sous del quall bany aja lo terç lo senyor e lo terç a l’acusador e lo terç a la pagua.
Ítem an ordonat que tot hom aja a ffer lo manament del dener com menat li serà, sots lo ban damunt dit e sia partit com damunt és dit.»

L’ordinació no va datada, però cal creure, pel seu contingut, que és de 1374. És recollida al «Llibre d’Ordinacions» del 1409, conservat a l’Arxiu de Reus. També figura, amb alguna variant, al «Llibre de la Cadena», conservat al Museu de Reus.

A més de detallar com s’havien d’organitzar, assenyalaven l’obligatorietat de tothom a fer les obres, sota multa als infractors, i encara proveïen per a la defensa més immediata de la població en determinar que calia fer «ballestes de tro» i s’havien de proveir de prou municions (tres mil «passadors»).

Per tal de poder fer front a les abundoses despeses que provocaria una obra tan important i la urgència a iniciar-les, l’ordinació següent que publicaren ordenava que abans de quinze dies tothom declarés els seus béns per tal de poder repartir adequadament les imposicions que es derivarien:

«Que s’agen estimar.

Ítem an ordonat los jurats e pròmens de Reus ab actoritat de la senyoria que tot hom e altra persona de qual condició sia, que dins espay de xv dies primers vinents s’aje estimar en poder dels jurats, ho d’aquels qui els volran, sots ban de ·v· sous del qual bany aja lo terç lo senyor e lo terç a l’acusador e lo terç a la paga.»

Aquesta muralla és la que, amb el pas dels segles, va fer possible l’actual tomb de ravals.

 

Anuncis

Read Full Post »