El 1503, al final del carrer de Guillem Pasqual, s’obrí un nou portal a la muralla de Reus i, atès que facilitava l’accés al convent de Santa Maria de Jesús, aleshores en construcció, en va prendre el nom: va ser el portal de Jesús. També el carrer se’n va dir de Jesús, així com el raval extramurs que llavors es començà a formar.
Es diu que el portal es va fer per anar al convent; tanmateix, però, el camí que s’obrí no anava al convent, sinó fins a l’actual carrer del Carme, on girava cap al sud per enllaçar amb el camí de Salou, més enllà del convent. Se’n pot deduir que, en realitat, es tractava de desviar el camí carreter i evitar que passés per davant del convent i amb això reduir-hi la pols i el soroll. Era un camí molt transitat i el convent el feien proper al punt on el de Salou es trobava amb el de Cambrils, el qual poc abans, a l’alçada de l’actual plaça de la Pastoreta, s’havia trobat amb el que venia de Riudoms. Fins llavors, l’entrada a la vila es feia pel portal de la Font, però els carros més aviat ho devien fer pel de Sant Pere i havien de passar necessàriament per davant del convent.
El portal serviria, doncs, com a accés carreter fins al Mercadal dels transports procedents de Salou, Cambrils i Riudoms. El camí del portal, com passa als camins més transitats propers a les poblacions, aviat es convertiria en carrer –el carrer del Vent– i seria l’inici d’un barri extramurs.
De 1631 es conserva el primer plànol conegut de la vila, que és gairebé una vista aèria. Hom es va entretenir a dibuixar no només els carrers sinó també les cases, i en el sector del raval de Jesús s’observa el carrer del Vent, ja bastant edificat, i, en direcció nord, un bocí de raval fins al carrer de Sant Salvador, d’on sortia un camí que anava a trobar el camí nou de Riudoms (l’actual carrer de Sant Llorenç), que, com que no devia ser tan transitat, no es va convertir en carrer fins a la segona meitat del segle XVIII.
Fins aquest moment la vila havia augmentat de població a poc a poc. De 1750 es conserva un plànol prou detallat que permet comprovar com el raval de Jesús –com gairebé tots els ravals, en aquest moment–, ja era totalment edificat, així com el carrer del Vent, que és encara l’únic existent entre els actuals de Sant Llorenç i de Misericòrdia. El plànol, però, aporta molta més informació, ja que mostra els camins (els futurs carrers de Sant Salvador, de l’Àguila i de Sant Pancràs) i els recs que repartien l’aigua procedent de la mina d’Almoster, un detall important en el nostre cas perquè mostra quin va ser l’origen del carrer del Carme i probablement la raó del perquè va ser el carrer més recte de Reus: seguia el recorregut del rec.
La segona meitat del segle XVIII és d’expansió de la vila, industrial i demogràfica, i, en conseqüència, urbanística. Arreu s’obrien nous carrers al voltant dels ravals i també entorn del carrer del Vent i, a la darreria del segle, segons un llistat dels carrers de l’època, ja s’havien format tots els carrers actuals fins al carrer de Sant Lluís i era un barri industrial, amb tallers de boters, velers, torcedors, etc. Un exemple: en Gornals –propietari de bona part de les terres d’aquesta zona–, el 1792, tenia una fàbrica d’aiguardent i magatzem a la seva casa del carrer del Vent.
El carrer del Carme, amb la seva llargada, acabà unint la totalitat de carrers i ajudant a la creació de consciència de barri. Probablement també hi devia jugar el fet que durant el segle XIX, rere les cases, una muralla tancava el recinte convertint-lo en una mena de cul-de-sac (amb sortida només pels camins de Misericòrdia i nou de Riudoms), coneguda llavors com la barriada del «Bassot», segons el defineix a les seves memòries Josep Amorós, que hi va viure ja al segle XX.
Net de papers 