Des del juliol del 1713, després de l’ocupació de Tarragona, tot el Camp restà en mans borbòniques que mostraren des del primer moment un comportament ferotge, com ara amb els presoners de la batalla de Torredembarra: en penjaren un de cada deu i la resta anà a galeres.
Cap a l’octubre, el coronel Antoni Vidal arribà a les muntanyes de Prades amb una força de només cent fusellers. En principi, la seva missió era la d’organitzar la gent del país per tal de formar un cos per a la resistència, cosa que pel mes de març de 1714 ja havia aconseguit plenament i la seva primera acció important es diu que va ser el dia 1 a Tivissa.
Els borbònics aleshores, sembla que exageradament, calcularen que Vidal disposava de dos mil homes armats, o si més no era el que afirmava en una carta el governador de Tarragona, el marquès de Lede. De fet, si més no a primers d’abril, el coronel Vidal portava uns vuit-cents homes a peu i vuitanta a cavall, moment que el marquès de Lede sortí a perseguir-lo amb una força molt superior —dos mil homes a peu i vuit-cents a cavall—i toparen a la Juncosa, prop del Montmell, on es diu que el coronel Vidal els féu bastant mal i encara a l’endemà, el 5 d’abril, parapetats a Vila-rodona, rebutjaren un nou atac borbònic i s’afirma que els ocasionaren quatre centes baixes.
L’actuació del coronel Vidal ens és més o menys coneguda en les seves grans accions, com ara l’ocupació de Montblanc el 12 d’abril o bé més endavant l’acció de Porrera fins arribar a l’ocupació de Falset, ja a principis de setembre, on trobà la mort. Hi hagué però, multiples accions de resistència de les quals en tenim molt poca o cap notícia i, tanmateix, de conseqüències prou greus, com ara a Vilaplana a mitjan mes de febrer.
Els borbònics descobriren la presència de guerrillers a Vilaplana i l’atacaren des de tres punts diferents, aconseguint ocupar la vila i, llavors, en càstig per haver-los acollit al poble, el cremaren tot seguint les ordres del governador.
La crema de Vilaplana no va ser cap cas aïllat: cremar poblacions contràries als borbònics va ser una pràctica ja iniciada el 1707 al País Valencià després de la batalla d’Almansa i el 1714 la repressió sobre les poblacions catalanes va ser molt dura.
En aquest cas en tenim notícia dels fets perquè el marquès de Lede, el 16 de febrer, en va informar per escrit a l’Ajuntament de Reus i hem conservat aquest document a l’Arxiu de Reus.
[Aquests fets seran motiu d’una conferència del cicle «El document del mes» a l’Arxiu de Reus, el proper dijous 13 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre.]
Net de papers 