Entre la documentació notarial de la vila de Poboleda conservada a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona hi ha una concòrdia signada el 1485 entre uns moliners, segons la qual, els propietaris del molí, els germans Montaner de Poboleda, havien d’anar a mitges amb Pere Arbolí, de Gratallops, en l’explotació d’un molí al riu Siurana, sembla que al terme de la Morera de Montsant, per un període de sis anys.
Es tracta del molí conegut en temps anteriors com de l’Obac, dins la senyoria del monestir de Bonrepòs. Pere d’Obac el va comprar el 1240 per tres-cents sous, una compra que aviat li comportà un plet amb el prior d’Escaladei per la qüestió de les aigües, perquè sembla que tant la sèquia com la resclosa i l’escorredor que portaven l’aigua fins al molí no estaven en bones condicions i no permetien el pas de l’aigua cap a un altre molí que hi havia més avall. Escaladei es reservà les dècimes i les primícies sobre les terres de l’Obac i el seu molí, que, per cert, no devia ser pas petit, o bé potser va ser ampliat pels Montaner, ja que al segle XVII se’l coneixia com «lo molinàs d’en Montaner».
Com que d’aquest molí medieval, com d’altres del Priorat, avui no se’n sap gran cosa, he cregut adient publicar de manera íntegra el contingut de la concòrdia per allò que aporta al coneixement de la comarca, així com també pel que fa a l’ofici de moliner —amb el temps de durada de la concòrdia, les condicions del pacte, i assenyalant encara uns mesos que cal entendre com a moment àlgid en la feina, els d’abril a juliol— i l’estructura del molí, que disposava de peixera i sèquia:
«Sexta die mensis aprilis anno a Nativitate Domini m.cccc.lxxx quinto. En lo loch de Poboleda fonch pacte convengut e concordat entre los honrats en Pere Montaner e Anthoni Montaner, del loch desús nomenat, de una part, ab lo senyer en Pere Erbolí del loch de Gratallops de la part altra. És a saber que los dits Pere e Anthoni Muntaner lexen lo seu molí a les miges al dit Pere Erbolí a temps de sis anys, dich a ·vj· anys, ab tals condicions e avinençes que lo dit Pere Erbolí vol que les despeses que lo dit molí ha mester que los dits Pere Muntaner e Anthoni Muntaner les paguen ara en la primera entrada, e ells són contents e de aquí avant se agen a pagar per eguals parts. Exceptat que quada vegada que la cíquia se escurarà e ayguades la pexera trenquarà, que los sobre dits Pere Muntaner e Anthoni Muntaner agen a metre tres hòmens més que lo dit Pere Erbolí. Item, vol lo dit Pere Erbolí que ell age libertat aquest primer any de lexar lo dit molí, e que ells no lo·y puguen levar si ell lo volrà tenir. Emperò, promet que no·l lexarà lo mes de abril, ni de mag, ni juny, ni juliol, que són quatre mesos. E si aquest primer any és passat estant lo dit Pere Erbolí en lo dit molí, que de aquí avant la una part ni l’altra no puguen retractar les coses sobre dites, ço és que ni lo dit Pere Erbolí no pugue lexar lo dit molí ni los dits Pere Muntaner e Anthoni Muntaner tampoch no lo·y puguen levar, etcètera. E per tenir e complir, etcètera, prometen e juren, etcètera, quiscuna de les parts en poder de mi, Pere Gibert, àlias Celoni, prevere, vicari e notari del dit loch, etcètera, dia e any quibus supra. Testes huius rey fuerunt.»
Net de papers 