Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Abril de 2016

Aquests dies, en motiu i al voltant de la festa de Sant Jordi, a l’Ajuntament de Reus s’exposa un llibre ben singular: el «Llibre de la Cadena». S’exposa el llibre original, un manuscrit dels segles XV al XVII.

El «Llibre de la Cadena» és un dels llibres més importants que ha tingut mai Reus, ja que recull bona part de la normativa que va regir la vila fins al segle XVIII.

llibrecadenaint

Pàgina del Llibre de la Cadena (foto: IMMR)

Dir que és un llibre «singular» i que és un dels més importants a Reus, no vol dir que sigui un llibre únic al país. Ben al contrari, a mesura que avançava l’edat mitjana i que el corpus normatiu municipal s’anava fent més complex, arreu s’anà compilant per tenir sempre a mà i en un sol volum, totes les normes que regien la població. I d’aquí també l’enorme valor que aquests llibres van tenir al seu temps en el regiment de les poblacions i que tenen avui pel coneixement de la seva història.

Compilat cap a la darreria del segle XV, inclou totes les ordinacions vigents a Reus dels segles XIV i XV i, després, es va continuar afegint-hi les noves ordinacions que s’aprovaven, fins a la darreria del segle XVII.

Les compilacions medievals de dret local moltes vegades es coneixien més que pel seu contingut normatiu, per alguna característica externa. Així, aquest llibre, en estar tancat mercès una cadeneta, en va prendre el nom: El «Llibre de la Cadena». De vegades se’ls coneixia pel color de la coberta, com el «Llibre Verd», un altre llibre important a Reus perquè recull els privilegis que va rebre la vila en temps medievals, en aquest cas es tracta d’un volum manuscrit del segle XVI.

El dret local es configurava a partir del costum (a Catalunya es deia que el costum fa la llei) i això és el que recull el «Llibre de la Cadena». Però més enllà de com es regien els reusencs de l’època, avui aquest llibre ens aporta una informació fonamental per conèixer aquella societat del passat, ja que ens permet aproximar-nos a com vivien, què feien, en què treballaven, com es divertien…

Ara a l’exposició només es pot veure el llibre, però no fullejar-lo ni menys llegir-lo. Per això hi ha una edició que avui es pot trobar a les biblioteques: fa més de mig segle, en Josep M. Guix el va transcriure i publicar a la col·lecció de llibres de l’Associació d’Estudis Reusencs.

Anuncis

Read Full Post »

A l’Arxiu de Reus aquests dies es pot veure l’exposició produïda pel Centre d’Estudis Selvatans sobre la Comuna del Camp, que en aquesta ocasió es veu ampliada amb una mostra de la documentació d’interès comunal que guarda l’Arxiu de Reus, així com per uns plafons que detallen la participació de Reus a la Comuna.

La Comuna del Camp de Tarragona va ser una institució d’origen medieval formada per defensar els interessos dels pobles del Camp davant la senyoria feudal, i que es va mantenir activa fins al 1713.

El passat 6 d’abril, amb motiu de la inauguració d’aquesta mostra vaig tenir ocasió de parlar sobre els seus orígens, una qüestió fins ara molt poc coneguda i tanmateix fonamental.

No es va fundar en una data determinada amb la voluntat de crear una institució, sinó que va ser fruit de la necessitat de les poblacions del Camp de defensar-se davant d’un atac fiscal que consideraren desmesurat.

Primerament, el 1274, algunes poblacions es revoltaren (Alcover, Mont-roig, Santa Maria del Pla, Tarragona i Valls). Els pobles es conjuraren i es defensaren davant el rei i l’arquebisbe. Unir-se per fer una conjura contra el poder feudal era un acte absolutament revolucionari.

La situació no hauria passat d’un afer més o menys puntual si no s’hagués reiterat la pressió fiscal. Així el 1280 la rebel·lió s’amplià. Ara hi van participar, almenys, Alcover, Alforja, Escornalbou, Reus, la Selva, Tarragona i Valls. Les exigències anaven en augment i els recaptadors reials, a més a més, no s’estaven d’emprar la violència, com se sap d’Alcover el 1282 o bé a la Selva del Camp el 1285. El 1282, a més, la repressió contra els pobles abocà els camperols a assaltar el castell del rei a Tarragona, i a la reacció immediata del rei, manant l’assalt i la rapinya sobre els béns de la gent de Mont-roig, Reus, Riudoms, la Selva i Tarragona.

Per tal de defensar-se des de l’àmbit jurídic, el 1281 els camperols van compilar les fonts de dret del Camp en el «Llibre de les Franqueses de la ciutat i el Camp de Tarragona». Un llibre, avui desaparegut, que recollia les franqueses que havia rebut fins llavors, per tant, tots els privilegis i les exempcions fiscals de la ciutat i el Camp.

Sembla indiscutible que la violència que patiren, així com la compilació dels seus drets, ajudà els camperols no només a augmentar el sentiment d’unitat, sinó que a la vegada els ajudà a madurar la seva consciència de personalitat pública que els portà pel camí de la consolidació de les municipalitats, així com els adreçava cap a la formació de la Comuna del Camp.

La Comuna, com també passà amb les institucions municipals, va tenir un temps de formació ben llarg, amb algunes dates clau, com ara el 1305, que es determinà com s’havien de repartir el pagament dels impostos, o el 1330 quan els pobles deixaren d’actuar conjuntament amb Tarragona. Al segle XV la Comuna ja era una institució ben consolidada al servei dels pobles del Camp. Es va mantenir activa fins al segle xviii, fins que el Decreto de Nueva Planta el va abolir, com totes les institucions catalanes, ara fa tres-cents anys.

L’exposició de l’Arxiu de Reus es podrà visitar fins al 4 de maig, quan hi haurà una conferència d’Eduard Juncosa.

Read Full Post »