Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2013

2013febrer

La presència dels frares franciscans al Reus medieval no era pas estranya, sobretot als temps de la quaresma, que hom els cercava perquè hi prediquessin.

Però tot i la seva quotidianitat en la vida reusenca, la vila no disposava de cap convent, fins que cap a la darreria del segle XV s’hi van establir. Va ser el 1488, tot i que la documentació, sobretot de l’any anterior, ja parla de la fundació. Arribaren els primers frares quan encara s’havia de bastir la casa que els acolliria, de manera que cercaren un espai provisional i el trobaren a l’hospital. Allí, en un racó tocant la muralla i prop del portal on s’iniciava el camí de Valls (a l’actual plaça de la Sang), hi van romandre alguns anys fins que el convent no restà en condicions de ser habitat, als primers anys del segle XVI.

El convent, que era on avui hi ha l’església de Sant Francesc (que fou al seu moment església conventual) i l’Institut Salvador Vilaseca, donà nom al carrer que, sortint del Mercadal, hi portava, així com d’aquell bocí de raval, ambdós coneguts, encara avui, com de Jesús, tret d’un fragment que el 1927 li imposaren el nom de Martí Folguera. Els primers temps dels menorets a Reus van ser complicats, sobretot per la picabaralla que es desfermà entre la comunitat de preveres de Sant Pere i els frares de Sant Francesc, amb episodis prou novel·lescos.

Per a conèixer les circumstàncies de la fundació del convent i de la lluita, no pas exempta de violència, entre els religiosos, us recomano assistir a la conferència que Josep Fàbregas farà a l’Arxiu de Reus el proper dijous 21 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, sota el títol Els primers anys del convent de Jesús de Reus, dins el cicle «El document del mes» que organitza l’Arxiu.

Anuncis

Read Full Post »

Sembla que cap a 1840 els forns reusencs, o si més no alguns, tenien una producció que en part era defectuosa, ja fos per ser mal cuita o bé per no respectar les dimensions correctes que havien de tenir les diferents peces, i això portaria a que l’arquitecte municipal i un mestre d’obres, conjuntament, fessin una inspecció a dits forns i, davant els resultats obtinguts, l’arquitecte municipal va presentar al Ple de l’Ajuntament, en data de 29 de març del 1841, un projecte per escrit dels canvis que es podrien portar a terme a fi de poder millorar la producció.

Les actes municipals transcriuen aquell projecte que crec avui prou interessant com per transcriure’l íntegrement (i de manera literal), ja que informa de quins tipus de peces utilitzaven, en la feina de cada dia, els paletes del segle XIX:

PROJECTE

 Los rajolers deurán obligarse á donar l’abast al públich de obra ben cuita y cals de bona cualitat á uns preus equitatius sens fer sufrir carestia y á tenir separada la obra ben cuita de la que surtia crua, no venent aquesta sino cuant sia demanada espressament, donantla á un preu inferior á la primera; y á mes las clases de obra que abaix se espressan deurán tenir cuant sian cuitas las dimensions seguents:

 Tovas

 Las tovas de mitg palm deurán tenir un palm y mitg llarch, tres cuarts de palm ample y mitg palm gruix.
Las tovas de un cuart y mitg deurán tenir un palm y mitg llarch, tres cuarts de palm ample y un cuart y mitg de palm gruix.
Les tovas de cuart deuran deuran tenir un palm y mitg llarch, tres cuarts de palm ample y un cuart de palm gruix.
Las tovas comunas deurán tenir un palm y mitg llarch, tres cuarts de palm ample y dos tersos de cuart gruix.»

 Rajolas

La rajola dobla deurà tenir un palm y mitg llarch, tres cuarts de palm ample y mitg cuart gruix.

La rajola prima deurà tenir un palm y mitg llarch, tres cuarts de palm ample y dos tersos de mitg cuart gruix.

Cairons

Los cairons de sinch cuarts seran de dos clases, la primera de sinch cuarts de palm en cuadro y de un cuart y mitg gruix, y la segona de cinch cuarts en cuadro y un cuart gruix.

Los cairons de palm seran de tres clases, la primera de un palm en cuadro y de un cuart palm gruix, la segona de un palm en cuadro y dos tersos de cuart gruix y la tercera de un palm en cuadro y de un ters de cuart y un cuart de ters gruix.

Los cairons de terrat deuran tenir set cuarts de palm en cuadro y mitg cuart de palm gruix.

Los cairons de cup deuran tenir dos palms y mitg llarch, set cuarts de palm ample y dos tersos de cuart gruix.

Los cairons de batadora deuran tenir tres palms llarch, dos palms ample y un quart y dos tersos de idem gruix.

Los cairons de forn deuran tenir dos palms en cuadro y un cuart y mitg idem gruix.

Teulas

Las teulas deuran tenir dos palms y mitg llarch, un ters de cuart gruix y en lo cap ample un palm de llum y en lo estret tres cuarts llum.

Sisabats

Los sisabats deuran tenir mitg palm y mitg cuart ample, sinch cuarts de palm y un quart de dits cuarts llarch de punta a punta y un ters de cuart gruix.

Pisons

Los pisons deuran tenir un palm y mitg llarch, un cuart y mitg ample y un cuart gruix.

Read Full Post »