La presència dels frares franciscans al Reus medieval no era pas estranya, sobretot als temps de la quaresma, que hom els cercava perquè hi prediquessin.
Però tot i la seva quotidianitat en la vida reusenca, la vila no disposava de cap convent, fins que cap a la darreria del segle XV s’hi van establir. Va ser el 1488, tot i que la documentació, sobretot de l’any anterior, ja parla de la fundació. Arribaren els primers frares quan encara s’havia de bastir la casa que els acolliria, de manera que cercaren un espai provisional i el trobaren a l’hospital. Allí, en un racó tocant la muralla i prop del portal on s’iniciava el camí de Valls (a l’actual plaça de la Sang), hi van romandre alguns anys fins que el convent no restà en condicions de ser habitat, als primers anys del segle XVI.
El convent, que era on avui hi ha l’església de Sant Francesc (que fou al seu moment església conventual) i l’Institut Salvador Vilaseca, donà nom al carrer que, sortint del Mercadal, hi portava, així com d’aquell bocí de raval, ambdós coneguts, encara avui, com de Jesús, tret d’un fragment que el 1927 li imposaren el nom de Martí Folguera. Els primers temps dels menorets a Reus van ser complicats, sobretot per la picabaralla que es desfermà entre la comunitat de preveres de Sant Pere i els frares de Sant Francesc, amb episodis prou novel·lescos.
Per a conèixer les circumstàncies de la fundació del convent i de la lluita, no pas exempta de violència, entre els religiosos, us recomano assistir a la conferència que Josep Fàbregas farà a l’Arxiu de Reus el proper dijous 21 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, sota el títol Els primers anys del convent de Jesús de Reus, dins el cicle «El document del mes» que organitza l’Arxiu.
Net de papers 