La baronia de Mascalbó

Mascalbó avui és una partida del terme de Reus, però en el passat va ser una senyoria amb el seu propi terme. El 1591 l’Ajuntament de Reus el va comprar i des d’aleshores i fins entrat el segle XIX va ostentar el títol de «baró de Mascalbó». Tanmateix és un títol que s’ha discutit sempre i fins alguns autors l’han negat, al·legant que no ha existit mai. El títol existeix i en l’actualitat és vigent.

L’origen de la senyoria de Mascalbó cal cercar-lo al segle XII: el 13 d’abril de 1169, l’arquebisbe Hug de Cervelló va donar a Calbó –un dels primers colonitzadors del Camp de Tarragona– un mas proper al torrent de Porpres. Li donà per a ell i els seus successors, tant el mas com el seu terme, salvant la fidelitat a l’arquebisbe i a l’església de Tarragona, i reservant les dècimes i les primícies que pogués generar aquest lloc que, des dels primers temps va ser conegut com el castell de Mascalbó.

Va ser aquí on es creu que el 1180 va nàixer sant Bernat Calbó, bisbe de Vic i abat de Santes Creus.

Els Calbó van mantenir la propietat del castell i el seu terme almenys per tot el segle XIII i dels quals es coneix Guillem (germà de sant Bernat), Esteve i Gerard Calbó. A mitjan segle XIV, la senyoria era en mans de Bernarda Desprats i, almenys, si no abans, des del 1378 era del donzell Galceran de Canyelles, la filla del qual casà el 1401 amb Felip de Çacirera, a partir del qual i fins al 1591, la senyoria de Mascalbó va pertànyer a aquesta nissaga de donzells.

Més enllà de la senyoria directa que exerciren els Calbó i els seus successors, la jurisdicció del castell i terme de Mascalbó, i fins al 1391, corresponia a parts iguals al rei i l’arquebisbe. A partir d’aquesta data i per compra de l’arquebisbe al rei –igualment com passà a tants altres llocs del Camp–, l’alta jurisdicció va restar exclusivament en les seves mans. Pel que fa a la baixa jurisdicció, o civil, els segles XV i XVI l’exercien els Çacirera i, a partir del 1591, per compra, l’Ajuntament de Reus.

De fet, feia anys, des del 1450, que Reus ja havia comprat una part del terme de Mascalbó per tal de facilitar el trànsit de mercaderies fins al port de Salou, i ara, el 1591, l’Ajuntament arrodonia la propietat: el 15 de febrer, Isabel Çacirera, vídua de Jaume Çacirera, donzell, li va vendre per 7.000 lliures barcelonines el castell i el terme amb totes les seves pertinences, inclosa la jurisdicció civil.

L’Ajuntament es convertí d’aquesta manera no només en propietari del castell i el seu terme, sinó que també hi passà a exercir plenament la jurisdicció civil, nomenant els funcionaris corresponents, com ara el batlle, l’escrivà, el saig, el notari i altres.

Fins aquest moment, la documentació mai no esmenta la «baronia», sinó només la «senyoria»: els donzells Çacirera són «senyors» de Mascalbó; l’Ajuntament és «senyor» de Mascalbó. La primera referència documentada a la baronia és de l’any 1677, quan arribà a Reus, procedent de Vic, la relíquia de sant Bernat. Hom definia llavors l’Ajuntament de Reus com a «senyor i baró» de Mascalbó.

El de «baró», però, era un títol que en aquell moment feia de mal emprar, perquè a partir de cap a la darreria del segle XVI, si no hi havia un dret històric d’origen immemorial, només es podia usar per concessió del rei, cosa que l’Ajuntament de Reus no tenia, però se l’atribuí, perquè en principi, a Catalunya, una baronia era una designació genèrica de senyoria i és així com cal entendre que en ser senyor de Mascalbó també es considerés baró.

Al llarg dels segles XVII i XVIII l’Ajuntament de Reus es va veure en la necessitat de defensar jurídicament, en diverses ocasions, els seus drets sobre Mascalbó, que va poder mantenir fins al segle XIX.

Quan s’intentà fer el canal entre Reus i Salou, per tal de superar les moltes dificultats que Reus es trobà per davant, l’Ajuntament intentà aconseguir el favor de Manuel de Godoy. És per això que li oferí el títol honorífic de Regidor Degà Perpetu de la vila i, amb ell, la baronia de Mascalbó. Godoy ho acceptà i en va prendre possessió (per mitjà d’Albert Foraster) el 19 d’octubre de 1805.

Però aleshores Godoy es trobà que el títol de baró de Mascalbó legalment no existia i ho solucionà tot fent-lo crear a favor seu pel rei Carles IV.

El títol de baró de Mascalbó, pròpiament, va ser creat per Reial Decret de 13 d’octubre de 1805 i Reial Despatx de 24 de març de 1806, a Aranjuez, pel rei Carles IV a favor del seu primer ministre Manuel de Godoy y Álvarez de Fária, pel fet de ser Regidor Degà Perpetu de la vila de Reus.

El títol el va heretar la seva filla, Carlota Luisa Manuela de Godoy y Borbón, casada amb Camilo Rúspoli. Aquests, però, no se sap que usessin mai el títol de barons de Mascalbó, ni tampoc els seus descendents més immediats, fins al 2 de juny de 1995 que el títol fou rehabilitat per Reial Decret a favor dels seus descendents que avui el segueixen ostentant oficialment.

Godoy va tenir el títol, però no la propietat de Mascalbó, que va seguir en mans de l’Ajuntament de Reus fins al febrer de 1850, quan, necessitant recursos per bastir un nou mercat –el conegut avui com les «Pescateries Velles»–, se’l va haver de vendre per mitjà d’una subhasta –que guanyà Josep Molner–, de la qual en va treure 234.666 rals de velló que es destinaren a fer el mercat. Una quantitat, però, que va resultar insuficient per cobrir la totalitat de les despeses de la nova obra i així els va caldre cercar també altres fonts. L’anècdota final d’aquesta història és que el guanyador de la subhasta per les obres de les Pescateries va ser Antoni Molner, del qual se sap que el 1855 era el propietari de Mascalbó.