Un personatge -natural de Reus- avui gairebé oblidat, malgrat que a la ciutat té un carrer dedicat, és el jesuïta Pere Gil. Hi va néixer a mitjan segle xvi i uns anys més tard, a partir del 1569 el trobem a Barcelona estudiant llatí, arts i teologia i el 1574 entrà a la Companyia de Jesús, un orde mendicant fundat per sant Ignasi de Loiola uns anys abans i que aleshores era en ràpida expansió per tot Europa.
Doctor en teologia, en fou professor, així com va ser també rector en diverses ocasions de l’escola de Betlem, de Barcelona, i de la de Montisió a Palma de Mallorca. Guanyà fama de bon predicador. Entre altres, va ser la mà dreta del bisbe de Barcelona, censor de llibres, confessor dels virreis de Catalunya, de bisbes i de religioses. Als seus darrers temps també va ser provincial de l’Orde. Va morir a Barcelona el 1622.
Pel que fa a la seva obra escrita, Publicà diversos llibres, com ara, entre altres, Modo de aiudar a ben morir als qui per malaltia o per justicia moren, o el Memorial dels manaments y avisos als pàrrocos y confessors, i encara traduí al català la Imitació de Crist. També féu algunes obres en llatí.
Destaca especialment l’obra redactada, entre 1598 i 1602, en quatre llibres, la Història Cathalana, el primer dels quals, publicada per primera vegada per Josep Iglésies el 1949, constitueix la primera geografia de Catalunya. El seu títol: Llibre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña. La resta dels llibres, però, segueixen inèdits i un, el tercer avui és desaparegut.
Rodolfo Galdeano recentment ha redactat la seva tesi doctoral centrant-se en l’obra de Pere Gil i en concret sobre el llibre segon, La historia moral de Catalunya, i sobre aquest tema, presentant-nos l’obra i el personatge, ens en parlarà el dia 8 de maig a l’Arxiu de Reus. Serà una bona ocasió per conèixer una mica més aquest personatge rellevant de la Catalunya del 1600.
Net de papers 