El dels Olives és un dels llinatges més antics de Reus, ja que hi és documentat des del segle XIII i va formar, si més no al llarg dels segles XVI i XVII, una nissaga de notaris, dels quals, en aquesta època, a l’inici del segle XVII, una branca vivia al carrer de Jesús, mentre que una altra branca, també de notaris, va residir a la casa que feia cantonada amb el carrer de Monterols i la plaça del Mercadal.
Aquesta casa cantonera, la féu construir el notari Antoni Olives el 1540. Un segle més tard, un altre notari, dit també Antoni Olives, distingí la façana que mirava al carrer de Monterols —a l’alçada del segon pis— amb el seu escut heràldic, consistent en un camp d’argent, amb set olives de sinople, disposades en 2, 3, 2. Era una làpida que presentava l’escut de forma ovalada i amb una vorada al gust de l’època, i perquè no hi haguessin mai dubtes, el completà amb la llegenda «Antonius Olives / Notarius / Any 1642».
Devia ser en aquesta mateixa època quan es completà la decoració de la façana posant medallons sobre les portes dels balcons, encara que la balconada que arribà fins al segle XX probablement era més tardana, del segle XVIII, amb els arcs de balcó decorats amb àligues. Els medallons, com l’escut, avui es guarden al Museu de Reus. Hi havia encara un segon escut, posat a la clau d’arc del portal del carrer de Monterols.
La presència dels escuts informa de l’ennobliment dels Olives, potser en una data propera a la de la seva col·locació, cap a mitjan segle XVII. En tot cas, l’ennobliment és un aspecte que trobem certificat al llibre d’actes del Consell de la Vila, quan es fa constar, el 1699, la condició noble de Francesc Olives, també notari.
Ja al segle XVIII, per herència —segons diu Salvador J. Rovira—, la casa va passar a Salvador de March, qui hi va viure entre 1737 i 1784, quan va anar a Barcelona, on residí al palau de la rambla de Santa Mònica.
Després hi hagué els Prim, també notaris, i aquí, el 1814, nasqué el cèlebre general.
La casa es va conservar fins al 1974, quan va ser enderrocada.
Net de papers 
De la casa, i del salvament de la làpida i dels medallons, en va parlar Salvador Vilaseca a l’article “Reus perd un altre casal històric i artístic”, Reus. Semanario de la Ciudad, núm. 1139, 9 de febrero, pàg. 9.