Feeds:
Entrades
Comentaris

El 1572 calia adobar en profunditat una casa que hi havia a la plaça «inferior» o de la Pescateria, de Reus, que era d’un sacerdot. Com es faria avui, aleshores es va encarregar un pressupost als mestres de cases, que en aquest cas foren Antoni i Guillem Martí.

Els dos mestres, després d’examinar la casa i concretar què calia fer, i a la mateixa porta de la casa en qüestió, el dia 23 de juliol d’aquell any, van donar el pressupost a l’interessat, del qual se’n va alçar un instrument públic, el text del qual reproduïm en la part que ara ens interessa:

«Que lo pillar que està fora davant les portes de dita casa se·a de llevar y mudar. Hi una pedra que està perillosa en dit pillar. Per la qual mudar hi auria de gastos, per tot, dotze sous barcelonesos.

Item, les portes foranes per quant estan velles y corquades, se aurien de fer de nou. Per les quals entre unes coses y altres costarien sis lliures barceloneses.

Item, se aurie de adobar una paret de la plaça, la qual affronte ab lo pou y adobar tembé dit pou, per tot costarie dotze sous.

Item, per adobar y reparar la cunya, çò és, les dos stàncies y fer unes portes en lo armari y altres a la finestra, per tot costarie deu realls [1 lliura].

Item, per a fer un trastet de canysada sobre la stablia per a tenir la palla, costarie vint sous [1 lliura].

Item, per remandar la stablia y cobrir de teulada demunt per llevar l’aygua, per tot costarie entre unes coses y altres, sis lliures.

Item, per adobar y tepiar lo verger affronte ab lo fosar, entre unes coses y altres, per tot, quatre lliures.

Item, en la sala la una trosegada entre cayrats y cayhisada, costarie per tot sinch lliures.

Item, per a la cambra davant a la part de la plasa, per tornar lo envà davant y fer lo necesari y migenar entre la sala y dita cambra, per tot, sis lliures.

Item, per adobar y redreçar la cambreta darera dita casa y per tornar lo coll de la fumera per quant està deroquada casi tota, per tot, una lliura.

Item, per mudar les canyes de la xaminea de la sala y renovar la taulada de algunes teules, per tot valurat [una lliura i quatre sous].

Item, tres cabirons a la taulada demunt la finestra que estan podrits [catorze sous].

Item, un cayrat que falta a la porta de la plasa [dotze sous].»

Aquesta casa, per les notícies que es coneixen, era entre l’actual plaça de les Pescateries i el carrer del Fossar vell. Tenia la seva entrada per la plaça, on s’hi accedia per uns porxos formats per pilars que sostenien l’embigat sobre el qual hi havia, probablement, un únic pis amb coberta de teula. A la planta baixa, entrant, hi havia un pou, i a l’interior una establia i, de ben segur, la cuina, mentre que el pis disposava, almenys, d’una sala, una cambra i una cambreta. A la banda de darrere, que donava al fossar —l’actual Fossar Vell—, hi havia un verger obert i també aquí hi devia haver, si més no, una part de l’establia de la planta baixa, que en alguna mesura devia restar sense coberta o almenys amb la coberta en males condicions.

També, per les obres que calia fer, sembla que la casa devia portar bastant de temps deshabitada o, si més no, es trobava en molt mal estat.

En total, el pressupost pujava a trenta-tres lliures i quatre sous. Tot això se sap perquè aquell capellà en féu alçar una acta notarial que s’ha conservat entre la documentació de la Comunitat de Preveres de Reus. El que ja no se sap, però, és si el client el va acceptar i les obres es van poder fer, o no, portades pels referits mestres Antoni i Guillem Martí.

acronimbalco

Sobre les llindes de les portes centrals de la balconada del palau municipal de Reus es pot llegir, ben gravat a la pedra:

D.I    Q.I    TERRAM

Es tracta d’un acrònim que, en general, passa del tot desapercebut per als reusencs en travessar la plaça del Mercadal, apressats o no, per davant de l’ajuntament. Fins i tot, a causa de la seva alçada, per aquells que en contemplen la façana, si no és que s’hi fixen amb la deguda atenció. I per a molts, encara, dels que s’hi han fixat, potser els poden semblar unes lletres incomprensibles. Tanmateix, és un text important que té per funció servir de guia als regidors de la ciutat, segons al seu dia —el 1956— va interpretar Josep M. Guix en un article dedicat a l’epigrafia urbana reusenca, segons el qual es tractaria d’una frase dedicada a les autoritats del municipi per tal que la llegeixin cada vegada que entrin a l’ajuntament i el tinguin sempre present pel bon govern de la ciutat.

Desplegant el contingut de l’acrònim, es pot llegir la frase llatina «Diligite iustitiam, qui iudicatis terram»; és a dir, «Els que governeu la terra, estimeu la justícia», i d’aquí l’apreciació de Guix.

És un text que avui per avui no se sap en quin moment es va gravar ni qui ho va ordenar. L’actual façana de l’ajuntament, pel que fa a la part més antiga, es va bastir a partir del 1600, però al projecte que s’ha conservat d’aquell moment no hi figura. És possible que s’hi afegís cap a finals del segle XVII o bé a principis del XVIII, quan es diu que s’hi feren obres de reforma i d’ampliació.

Sigui com sigui, se sap que al segle XVIII ja hi era, com ho testifica un autor de l’època, Celedoni Vilà (argenter d’ofici, però també historiador i arxiver municipal), que el 1787, a Descripción de mi estimada patria la villa de Reus, en parla, tot esmentant les sigles D.I.Q.I.T i el text llatí complet, però sense traduir-lo.

Un altre autor, coetani de Celedoni Vilà, el pare franciscà Josep Rius, també se’n féu resso el 1801, tot definint-la com una «gravísima sentencia del Espiritu Santo por boca del sabio», i que tradueix com a «Jutges de la terra, estimeu la justícia». El pare Rius la va incloure a la seva obra, avui encara inèdita —per bé que n’hi ha algun fragment publicat, com ara el present—, El árbol de la vida plantado en medio del paraíso, conservada a l’Arxiu Municipal de Reus.

Un altre autor que el va esmentar fou Andreu de Bofarull als seus Anales históricos de Reus, del 1845, i també en treballs posteriors, com la versió dels Anales del 1867. Bofarull publica l’acrònim i la seva versió llatina, però tampoc el tradueix.

En tot cas, crida l’atenció, com a tret comú dels comentaris de tots aquests autors, que quan esmenten l’acrònim, ho fan sempre amb les inicials D.I.Q.I.T, abreujant així també la darrera paraula, quan a la balconada es llegeix perfectament i gairebé completa (només hi ha abreujada la «M» final) la paraula «terram».

detallacronim