Ha estat notícia que aquest mes de juny portaran a restaurar el reliquiari de sant Pere, precisament dues setmanes abans de la festa major de la ciutat, quan el costum assenyala que cal treure’l (tancat durant tot l’any sota tres claus) a veneració pública, primer a l’església i després en professó, durant la qual, en arribar al Mercadal, presideix la darrera tronada.
El reliquiari, que conté un bocí d’ós del crani, és un bust que representa el sant, al pit del qual hi ha la relíquia. El va fer l’argenter barceloní Francesc Via, cap a 1696.
No és, però, el primer reliquiari que la conté. Reus tenia la relíquia des de setanta anys abans. La portaren els carmelitans el 1625 i, en arribar al seu convent de Sant Joan, el 7 de novembre, es féu una festassa, tal com queda recollit al Llibre del Consell de la vila:
«Fonch determinat que per al dia que·s rebrà la relíquia del gloriós Sant Pere y se asentarà lo primer cuerpo del retaule, que·s criden totas las confrarias. Que traguen las banderas y lluminària, y la vila que done pólvora y lo demés gasto sie a coneguda dels senyors jurats. Y que·s fase la festa conforme requereix la ocasió.»
Llavors es féu un reliquiari, encarregat pels carmelitans i pagat per la vila, que devia representar el cap del sant, segons també concreta el mateix Llibre del Consell:
«E més fonch proposat per dits senyors jurats dient com lo pare prior del monastir de Sant Juan demane que la vila li degue satisfer lo que ha costat la cabesa de sant Pere y los ports, lo que ells han pagat, per so miren lo faedor. Fonch determinat que los senyors jurats parlen al pare prior y tracten lo que se li ha de donar y ho negosien, deyxant-ho a sa bona discresió.»
Que el portessin primer a Sant Joan i no a Sant Pere potser va ser a causa de les obres del retaule de l’altar major de la prioral («se asentarà lo primer cuerpo del retaule»), que devia impedir l’entrada solemne que requeria el cas, i potser també que els carmelitans el volguessin tenir primer al seu temple. El trasllat solemne de la relíquia des del convent de Sant Joan a la prioral de Sant Pere fou la diada del sant de 1626:
«Fonch determinat per l’onrat Consell que per a Sant Pere primer vinent se aporte la relíquia del gloriós sant Pere. Y que la festa se fase ab la sumptuositat posible a coneguda dels honorables jurats, ab tal que no y age soldadesca.»
La «soldadesca» fa referència als «soldats» que participaven, lúdicament, al seguici festiu. Aquell any la vila havia patit una certa mala maror i el Consell va preferir evitar la presència d’homes armats pel carrer. Els «soldats» pertanyien a les confraries, sobre tot a les dels pagesos, dels paraires i dels blanquers. A banda de la funció militar quan corresponia, els «soldats» tenien una funció més lúdica i es feien presents a la festa, com consta el 1620:
«[…] no deixaren lo capità ab sos soldats fer gran festa ab foch y tirs y lluminàrias per la vila, iglésia major y altres parts.»
Què se’n féu d’aquest primer reliquiari quan a finals d’aquell segle va ser substituït pel de Francesc Via? No he localitzat documents que ho provin, però es diu —i és versemblant— que es tracta d’un vell reliquiari de fusta policromada, gairebé idèntic al d’argent. Tant, que també s’ha dit en alguna ocasió que és una còpia d’aquest. Però també podria ser molt bé, i sembla que hi ha arguments a favor, que aquest fos el de 1626 i hagués servit de model per a fer el d’argent de 1696.
De ser així, el reliquiari que aquest any veurem a la professó de Sant Pere serà el més antic, de gairebé quatre-cents anys i que potser en porta més de tres-cents sense que els reusencs l’haguem vist mai al carrer.
Net de papers 
Deixa un comentari